1 1 f. [LC] Conjunt de partícules diminutes, de terra seca i d'altres matèries, que poden ésser alçades i emportades pel vent. A la carretera hi ha un pam de pols. Els camins estan tots plens de pols. Amb la ventada s'ha alçat un núvol de pols. Posar-se pols als mobles. Se li ha ficat un gra de pols a l'ull. Ha fet un ruixat que tot just ha arribat a matar la pols. 1 2 [LC] fer pols una cosa Esmicolar-la en fragments diminuts, destruir-la. 1 3 [LC] fer la pols a algú Ultrapassar-lo de molt, eclipsar-lo. 1 4 [LC] en pols loc. adj. Reduït a pols, a pólvores. Llet, xocolata, sucre, en pols. 2 f. [FIA] pols interestel·lar Pols de densitat molt baixa que representa aproximadament l'1 % de la massa total de la matèria interestel·lar.
